Cada setembre, diverses entitats de la ciutat de Barcelona es sumen a l'esdeveniment mundial Park(ing) Day, per reivindicar un altre model de ciutat

 

Avui amb més motiu que mai, amb l’escenari de crisi global, generat pel COVID, hem de reivindicar la necessitat d’incrementar el verd a la ciutat, els espais de jocs i l’espai públic, de reduir els cotoxes i la contaminació i les emisssions generades pels cotxes i de construir altres escenaris i formes de viure respectuoses amb el medi ambient i les generacions futures.   

Què es?

PARK(ing) Day és una iniciativa anual a nivell mundial on la ciutadania ocupa i transforma temporalment espais privatitzats (places d’aparcament regulat) en espais d’ús comú.

La iniciativa va sorgir a San Francisco el 2005, i des d’aleshores, diferents ciutats s’hi han acollit en tot el món. Aquest any, a Barcelona, entitats ambientals, ecologistes, d’arquitectura, artístiques, educatives, de salut i socials donaran una nova funció més creativa, lúdica i participativa a un espai habitualment ocupat per un vehicle privat.

Barcelona

Com moltes altres ciutats en el món, Barcelona té un problema important: la contaminació per trànsit i la conseqüent degradació de l’espai públic i del medi ambient. L’espai destinat als vianants continua sent fonamentalment espai urbà residual, això és, dins de zones urbanitzables i sense utilitat pública. S’ha posat en relleu  la problemàtica 

En l’ àrea metropolitana, la proporció de l’espai públic destinat als vianants és del 43%, mentres que el 57% es destinat per a la calçada. El ús de l’espai públic ha estat cada vegada més reglamentat i privatitzat, ocupat per cotxes, terrasses, quioscos o motocicletes estacionades que, en ocasions, no garanteixen un espai suficient per als que caminen. La presència cada cop més important d’usos comercials en detriment dels convivencials fa que la diversitat d’usos a l’espai públic s’estigui empobrint. 

Aquesta desproporció és causada en part per la important quantitat d’espai que usen els cotxes en comparació amb altres models de transport: una cotxe ocupa al voltant de 10m2, mentre que una bici, un usuari de bus o un vianant ocupa 1m2 i 0,5m2 respectivament. És per tant necessari reduir l’espai concedit al transport privat en favor del foment d’altres models de transport més sostenibles (carrils bici, voreres àmplies per als vianants, espais verds i zones de jocs) i, sobretot, una transformació de l’espai públic per i per a la ciutadania. 

Si parlem sobre la qualitat de l’aire, Barcelona pertany a les zones urbanes més contaminades d’Europa occidental, sense ni tan sols complir la normativa europea que és poc exigent. Cal recordar que la majoria de gasos contaminants provenen del transport motoritzat que cada dia recorre  la ciutat.  A més de la pol·lució de l’aire, s’ha vist la contaminació acústica té nombrosos impactes perjudicials sobre la salut, incloent efectes sobre la funció cognitiva, els trastorns del somni i la morbiditat i la mortalitat cardiovasculars. De fet, els alts nivells de contaminació en l’aire són un dels factors associats amb major mortalitat per coronavirus en la població.

Pel que fa al verd urbà, actualment disposem d’uns 7,1 m2 de verd/habitant en trama urbana comptant Collserola. Convé continuar treballant per augmentar el verd dins la trama urbana i la seva connectivitat. Estudis recents demostren que viure en barris amb més espai verd s’associa amb una millora de la salut mental i de la salut física autopercebuda, així com amb nivells reduïts d’obesitat i menor risc de malaltia.

L’emergència climàtica i l’actual model de consum energètic

Tenim 10 anys per reduir a la meitat les emissions que han produït l’escalfament global del planeta. I hem de començar ja per evitar el col·lapse i les brutals conseqüències: vides perdudes, abandonament de terres, desertització, augment del nivell del mar i pèrdua irreparable de biodiversitat. Pel que una ciutat que cuida el medi ambient ha de reduir de forma dràstica la mobilitat amb cotxe privat, lligat a un consum energètic que depèn del petroli. 

Davant d’això, amb l’acció del Park(ing) Day:

-Exigim la reducció de la contaminació ambiental i sonora, provocada principalment pel vehicle privat. Reivindiquem el dret a respirar aire net. Malgrat els múltiples plans de qualitat de l’aire dissenyats fins ara, observem que no s’han posat a la pràctica les mesures més eficaces i necessàries i portem anys incomplint els límits europeus.

-Volem visibilitzar la fase d’emergència climàtica i revindicar que altres models econòmics i socials són possibles, on la vida està en el centre, posant en relleu el col·lapse que es preveu que es generi fruit del canvi climàtic.

-Demanem un model de mobilitat sostenible, saludable, segur i accessible i que comporti una reducció de l’espai destinat al vehicle privat. És necessari l’extensió de la xarxa de carrils bici per la calçada, una inversió important en transport públic que afavoreixi un traspàs d’usuaris del vehicle privat i un augment de l’espai dedicat als vianants. 

-Reivindiquem un urbanisme pensat des de l’ecofeminisme: es prioritari construir les ciutats des de la comprensió de la relació humana amb el seu entorn directe, apoderar a la ciutadania en general en processos participatius i posar la salut i la vida al centre.

-Exigim un espai públic accessible i obert a tothom, hem de posar fre a la creixent mercantilització i privatització dels espais comuns.

-Veiem la necessitat d’ampliar el verd urbà als carrers, parcs, patis, horts, cobertes verdes, i altres espais, que renaturalitzin la ciutat. Cal integrar la biodiversitat en el disseny urbà, i afavorir-ne la interconnectivitat, així com amb el medi litoral i fluvial. D’aquesta manera, es veuran potenciats els beneficis ambientals i socials, i així com beneficis acústics, climàtics i atmosfèrics.

– Reivindiquem la participació ciutadania en la presa de decisions pel que fa a l’urbanisme tàctic del barri i la ciutat. Són necessaris els processos participatius on la ciutadania pugui defensar les seves necessitats i així contribuir a la configuració de barris i ciutats més inclusius.