Park(ing) Day a Barcelona
El Park(ing) Day Barcelona és un esdeveniment anual que coordina Espai Ambiental Cooperativa i ISGLOBAL amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, des de l’any 2014.
Es tracta d’una acció performativa, de sensibilització i reivindicativa, on diverses entitats, col·lectius i ciutadania en general, transformen de forma temporal places públiques d’aparcament de cotxes en parcs, jardins i altres formes d’espai públic, amb l’objectiu de reivindicar un model de ciutat centrat en les persones i en el medi ambient. Té lloc a diverses ciutats de tot el món.
Origen
Primera instal·lació del Park(ing) Day a San Francisco feta per Rebar Group, el 2005.
Aquesta iniciativa va sorgir a la ciutat de San Francisco l’any 2005, on el col·lectiu d’arquitectes Rebar va proposar una nova manera de mostrar i expressar aquesta reivindicació que es fan a moltes ciutats de tot el món. Es pot trobar més informació de l’esdeveniment a nivell internacional al hashtag #ParkingDay
No sabem quantes ciutats en tot el món han arribat a participar exactament, però podria ser que cada any participessin més d’un centenar, des del 2005.
Veure l’article: How Park(ing) Day Went Global https://www.citylab.com/life/2017/09/from-parking-to-parklet/539952/
Necessitem models de ciutats que deixin el cotxe-centrisme i posin al vianant en el centre, que fomentin la mobilitat sostenible i creïn espais amigables per les persones des d’una perspectiva d’urbanisme feminista.
Què reivindiquem amb el Park(ing) Day?
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona el 50% de la contaminació és causat pel trànsit motoritzat. Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles per km² i es troba entre les 5 ciutats més contaminades d’Europa, superant els valors màxims de protecció de la salut que estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i també els valors legals que marca Europa.
La mobilitat i transport sostenible és un dels àmbits prioritaris i més factibles on es pot actuar per fer front a l’emergència climàtica: cal reduir la presència i l’ús del transport privat motoritzat. I les ciutats tenen un paper molt clau en aquestes accions.
Necessitem models de ciutats que deixin el cotxe-centrisme i posin al vianant en el centre, que fomentin la mobilitat sostenible i creïn espais amigables per les persones des d’una perspectiva d’urbanisme feminista.
